El primer llibre del curs ha estat aquesta obra de Wallace
Stegner, publicada l’any 1987 i escrita quan l’autor ja passava dels vuitanta
anys.
En primer lloc volia fer una captatio benevolenti del perquè de la tria. Aquest llibre va sorgir
d’una llista de quatre o cinc llibres que m’agradaven i va ser finalment el
triat perquè era el que millors critiques havia rebut. Quan el vaig llegir per
primer cop no me va entusiasmar tant com ho ha fet ara i ha estat una redescoberta
molt important.
Un resum general de la tertúlia d’aquest darrer divendres
del club seria el de “Sí, però...”. Tots vàrem estar d’acord que és un llibre
molt ben escrit, molt coherent, d’una riquesa lingüística i d’una traducció
molt encertada, de grans reflexions i de moments molt brillants però... amb
tota una sèries de contrapunts diferents que es van anar comentant durant la
vetllada.
Des d’un argument molt pobre, la història de quatre amics
amb un personatge femení dominant com si fos una telesèrie o un culebrot de
mitja tarda, que si són uns esnobs, gent del món universitari en un temps de
penúries econòmiques, que si algun fragment com el del naufragi és un postis,
que si el llibre és molt previsible (el paper de la serp) i saps perfectament
on anirà a parar...
Malgrat això el llibre va portar a discutir no tant la seva
vàlua com els fets narrats i l’actuació dels personatges. És va parlar del
paper de la Charity,
si era un esbós només, si seguia el patró de les dones fortes (i controladores)
de la Nova Anglaterra
sorgides arran de la gran pèrdua de homes durant les diferents guerres
(Independència i Successió), fet que provoca que adquireixin aquest rol
dominador; de la Sally,
que no parla gaire ni dels seus orígens grecs ni tampoc en la tota la història;
del paper d’en Sid, sotmès al control de la seva dona fins al final; de la
pròpia amistat, que en alguns moments, més que una elegia, és una justificació,
i un continu plantejament sobre ella mateixa. Aquí va sorgir el tema del final,
on en Sid i en Larry tenen en comú certa esclavitud, tot i que per motius
diferents, i on la desgràcia de la
Sally i en Larry va ser motiu de consol per en Sid. També va
sorgir el tema de si es llibre és una biografia real de l’amistat que van tenir
l’autor i la seva dona amb una altra parella, tal i com comenta en un fragment
al final del llibre, amb la filla de la Charity i d’en Sid, de la necessitat de posar per
escrit tota aquesta història i del fet que qui ho ha de fer ha de ser el mateix
Larry (possible alter ego de l’autor).
En conclusió, va ser una vetllada molt entretinguda, seriosa
i especialment rica per totes les intervencions, des de punts de vista molt
heterogenis i diferents que van permetre una reflexió molt lúcida i madura del
llibre. A més a més va ser un bon moment parlar de les petites editorials i de
“Libros del asteroide” que per raons econòmiques ha estat publicant llibres
d’autors desconeguts però d’una qualitat excelsa i permet preguntes perquè han
tardat tant en ser publicats en català o en castellà.
Per acabar, es va llegir el comentari d’en Jordi Gonzàlez
que no va poder assistir a la sessió i va agradar el que va dir i com ho va
dir. El convido a deixar el mateix text en els comentaris.
Jordi Garolera