La tertúlia de la darrera sessió de l’any 2016 la vàrem
dedicar a un còmic que feia molt de temps que volíem llegir i poder-lo
comentar: “Aya de Yopougon”, que és la primera experiència dels dos autors en
el món del còmic, tant de la guionista Marguerite Abouet com del dibuixant
Clement Oubrerie. Aquesta obra novella, realitzada el 2005, va guanyar el
prestigiós premi d’Angoleume al millor còmic. La sèrie la van fer durar fins al
sisè número.
En la sessió només vàrem comentar el primer número, el que
va inaugurar la sèrie. En línies generals el còmic va agradar, no obstant algú
va comentar que l’havia deixat una mica indiferent (és cert que és una història
altres cops llegida o sentida) però vàrem destacar tota una sèrie d’aspectes
que la fan original i de gran vàlua.
En primer lloc la relació que s’estableix entre la temàtica i
el lloc on se situa, més enllà del què ens arriba d’Àfrica, desgraciadament
sempre sobre misèria i fam i amb els mitjans de comunicació com a única font de
coneixement. Àfrica és un continent molt gran on passen coses com a tots els
continents, guerres i altres horrors però també llocs on la gent viu pacíficament
i vol ser feliç, com els personatges d’aquest còmic, que viuen en un barri d’Abidjan,
Yopougon, de la capital de Costa d’Ivori. Són gent optimista, que vol ser
feliç, malgrat algunes privacions, i que lluiten de diverses maneres en aquesta
dialèctica entre tradició i modernitat.
Vàrem destacar el paper dels personatges, en la seva lluita
per ser feliços, en un entorn que viu entre la tradició (casaments a dit) amb
la modernitat (Aya vol estudiar i ser doctora) en un ambient masclista on els
homes queden tots força malament (aprofitats, inconscients, capritxosos, etc.)
i les dones, cerquen l’home que les mantingui, excepte Aya, ben sola, que vol
estudiar i ser doctora en una societat on els que estudien només són els homes.
Remarquem que el còmic està ambientat a finals dels anys setanta del segle
passat.
També es va comentar, en concret, l’inici extraordinari, amb
l’anunci de la cervesa local, on un ciclista, que ha begut aquesta cervesa, és
capaç d’avançar cotxes i autobusos; o la similitud amb altres regions del món
com el Carib, Cuba i Brasil, en quan a les situacions de les persones que hi
viuen, com a la imatge del costat, on perfectament podia ser en altres regions
del món; i aquest caràcter optimista que sobte que passi a Àfrica, per allò que
he comentat abans.
Finalment vàrem comentar el còmic en funció dels dibuixos,
on vàrem apreciar la gran feina feta per Oubrerie, tot i la senzillesa de la
composició i dels dibuixos, ens va agradar molt la gran capacitat d’expressió,
l’ús del color (esplèndid) i els petits detalls que només es poden fer a través
del mitjà del còmic, les grafies en alguns moments expressen molt. Les línies
cinètiques per expressar les ràbies o el canvi de color del fons per expressar
estats d’ànim.
Crec que va ser una tertúlia on vàrem poder gaudir del còmic
en general i en concret de l’optimisme d’aquest, en un ambient amanit per les pastes de la Pilar (els allocos, típic de
Costa d’Ivori) i la Ció.
