L'Avar de Moliere

L’AVAR de MOLIERE

  

El club de lectura del més d’abril va estar dedicat al teatre i més concretament a un del clàssics indiscutibles com “L’avar” de Moliere. Va ser un club de lectura molt curt, bastant diferent als que hem fet darrerament ja que l’obra no dóna per gaires debats o moltes explicacions.

L’avar és una de les comèdies més conegudes de Moliere  però va ser un fracàs en el seu moment, no obstant, s’ha convertit en un clàssic ja que actualment es representa i no fa gaire a Barcelona es va estrenar una nova representació.  Tampoc és una obra gaire original ja que el tema s’havia tractat en altres obres, fins i tot, es podria dir que és un plagi-còpia-versió-homenatge de l’obra de Plaute “La comèdia de l’olla” (d’època romana).

En parlar de Moliere i d’aquesta obra, es va dir que és una obra senzilla però complexa (el símil de la gelatina) i que es capaç de parlar de diferents temes com la usura, la gasiveria, la dot, o la relació pares – fills. Tos aquests temes tractats en una època de censura i restriccions però amb clau d’humor. La part essencial és l’amor que Moliere sentia pel  teatre i especialment per la comèdia, que dominava tots els tòpics i recursos fent senzill el que realment és complexa. Vàrem parlar que si bé la intenció de Moliere no és la crítica social si que en ridiculitzar certs aspectes de la realitat podia fer canvis en aquesta (aquí vàrem parlar del “Tartuf” on es deforma el personatge del capellà que només viu d’estafar la gent moribunda perquè en nom de l’església li doni la herència). 

L’obra té un final abrupte i totalment inversemblant (el naufragi, la família retrobada) i algun forat de guió bastant gran com el personatge de la Dama de Bretanya, que es diu que apareixerà però no ho acaba fent. En general, tot i aquestes imperfeccions, va agradar i va fer riure, que és precisament l’objectiu de l’autor i que té molt de mèrit que gairebé quatre-cents anys més tard ho continuï fent. En són exemples  la gasiveria de l’avar amb els criats, que alhora de la recepció pel futur casament, un té un forat a les calces i l’altre en el vestit a l’alçada de la panxa, l’avar recomana que un serveixi sempre amb el cul enganxat a les parets i l’altre que no es tregui la safata de davant; o quan el cuiner – cotxer es va canviant de roba alhora que va parlant amb ell el seu amo.

 Finalment remarcar que la traducció en català estava molt bé, que encerta el to “clàssic” de l’obra però la versió catalana no hi ha notes introductòries que ajuden a contextualitzar l’obra com si que passa en la versió castellana.