dijous, 22 de desembre de 2016

Aya de Yopougon



La tertúlia de la darrera sessió de l’any 2016 la vàrem dedicar a un còmic que feia molt de temps que volíem llegir i poder-lo comentar: “Aya de Yopougon”, que és la primera experiència dels dos autors en el món del còmic, tant de la guionista Marguerite Abouet com del dibuixant Clement Oubrerie. Aquesta obra novella, realitzada el 2005, va guanyar el prestigiós premi d’Angoleume al millor còmic. La sèrie la van fer durar fins al sisè número.

En la sessió només vàrem comentar el primer número, el que va inaugurar la sèrie. En línies generals el còmic va agradar, no obstant algú va comentar que l’havia deixat una mica indiferent (és cert que és una història altres cops llegida o sentida) però vàrem destacar tota una sèrie d’aspectes que la fan original i de gran vàlua.

En primer lloc la relació que s’estableix entre la temàtica i el lloc on se situa, més enllà del què ens arriba d’Àfrica, desgraciadament sempre sobre misèria i fam i amb els mitjans de comunicació com a única font de coneixement. Àfrica és un continent molt gran on passen coses com a tots els continents, guerres i altres horrors però també llocs on la gent viu pacíficament i vol ser feliç, com els personatges d’aquest còmic, que viuen en un barri d’Abidjan, Yopougon, de la capital de Costa d’Ivori. Són gent optimista, que vol ser feliç, malgrat algunes privacions, i que lluiten de diverses maneres en aquesta dialèctica entre tradició i modernitat.

Vàrem destacar el paper dels personatges, en la seva lluita per ser feliços, en un entorn que viu entre la tradició (casaments a dit) amb la modernitat (Aya vol estudiar i ser doctora) en un ambient masclista on els homes queden tots força malament (aprofitats, inconscients, capritxosos, etc.) i les dones, cerquen l’home que les mantingui, excepte Aya, ben sola, que vol estudiar i ser doctora en una societat on els que estudien només són els homes. Remarquem que el còmic està ambientat a finals dels anys setanta del segle passat.

També es va comentar, en concret, l’inici extraordinari, amb l’anunci de la cervesa local, on un ciclista, que ha begut aquesta cervesa, és capaç d’avançar cotxes i autobusos; o la similitud amb altres regions del món com el Carib, Cuba i Brasil, en quan a les situacions de les persones que hi viuen, com a la imatge del costat, on perfectament podia ser en altres regions del món; i aquest caràcter optimista que sobte que passi a Àfrica, per allò que he comentat abans.
 
Finalment vàrem comentar el còmic en funció dels dibuixos, on vàrem apreciar la gran feina feta per Oubrerie, tot i la senzillesa de la composició i dels dibuixos, ens va agradar molt la gran capacitat d’expressió, l’ús del color (esplèndid) i els petits detalls que només es poden fer a través del mitjà del còmic, les grafies en alguns moments expressen molt. Les línies cinètiques per expressar les ràbies o el canvi de color del fons per expressar estats d’ànim.

Crec que va ser una tertúlia on vàrem poder gaudir del còmic en general i en concret de l’optimisme d’aquest,  en un ambient amanit per les pastes de la Pilar (els allocos, típic de Costa d’Ivori)  i la Ció.