dijous, 16 de juliol de 2009

El jardí dels Finzi-Contini per Giorgio Bassani

Ens vam adonar de seguida que el llibre havia despertat emocions molt diverses. Als qui no va agradar el llibre van trobar que no enganxava gens i que era difícil de submergir-se a la història.

Algunes raons esmentades per a aquesta manca d’interès van ser que el final de l'historia queda clar de bon principi, que els personatges no despertaven cap mena de simpatia i que era impossible desenvolupar sentiments d'empatia amb ells. Igualment es va opinar que la majoria de descripcions eren massa llargues, minucioses i amb tants detalls sense interès que exasperaven una mica. En canvi es va trobar a faltar que es tractessin els temes històrics de l’època en que es desenvolupa la novel·la.

Per l’expectativa que s'havia creat sobre aquest llibres que molts autors ens havien citat com a una obra mestra, els que no van poder connectar amb ell van sentir frustració.

Als qui va agradar el llibre van explicar que la història els havia semblat un relat perfecte de com tractar temes tan universals com l'amor i la mort, d'una manera poètica i amb una certa distancia, relatant simplement una historia planera però envoltada de sentiments contrastats i de melancolia.

També van objectar que si be el que passava a nivell històric quedava només com un rerefons difuminat, l'atmosfera de repressió general que es percep en la novel·la descriu perfectament l'estat d’ànim provocat per les lleis antisemites de l’època.

També es va fer un interessant paral·lelisme entre la sensació que queda al visitant de les tombes de la necròpoli de Tarquinia (punt de partida de la novel·la), que es una sensació com de melancolia per haver entrat en el mon quotidià d’algu que ja no existeix i la sensació general que s'experimenta mentre es llegeix aquest llibre.

Tothom va coincidir en que va dir tambe que la traduccio del llibre al catala es molt bona.

A part les opinions oposades tothom va estar d'acord de que la prosa era excelent.


dimecres, 29 d’abril de 2009

John Updike

Aquest mes no hi havia un títol en concret per llegir sinó que s’havia d’escollir un llibre t’entra una sèrie de títols de l’autor John Updike que tracten de varies etapes de la vida d'un mateix personatge: la sèrie « Conejo ».

La majoria va llegir « Conejo en paz ». El llibre però no ha agradat gaire i fins i tot algunes persones l’han deixat a mitges. En aquest llibre el personatge ja es una mica gran i per això l'atmosfera general està tan impregnada de negativitat, cansament, problemes de salut, depressió i insatisfacció. Potser és per això que el text, per ben escrit que estigui, pot resultar pesat. Es va comentar també que en “Conejo” es tan masclista, xenòfob i intolerant que pot generar antipatia en els lectors, que no hi creen empatia.

En canvi, els que van llegir el llibre defensaven que en acabar coneixent tan íntimament al personatge, al final sentien per ell una mena de tendresa.

Al final d’aquestes reflexions varem convenir en que aquesta sèrie de Updike vol ser una caricatura de l’home mitjà americà amb els seus somnis i ambicions i que per això ens descriu unes situacions tan familiars que es podrien fàcilment extrapolar a qualsevol altre lloc que no fos Amèrica.

Març 2009

Cafè Budapest per Alfonso Zapico

Tots varem gaudir molt llegint aquest còmic. A més per aquesta trobada vam tenir la sort de poder comptar amb la presència de l’Antònia, membre del club de lectura i una gran coneixedora del tema dels còmics. L’Antònia ens va fer una introducció parlant-nos d'aquest jove autor asturià que ja ha publicat un quants àlbums a Espanya i a França.

La novel·la gràfica que hem llegit tracta del conflicte palestí israelià i ens va impressionar com l’autor és capaç de desenvolupar un tema tan complex d'una manera crua i poètica a l’hora, partint de la vida quotidiana d'uns personatges entranyables que de seguida atrapen el lector.

Els fets històrics que fan de fons al relat son reals, així com alguns llocs i edificis que surten dibuixats. Ens varem fixar també en la manera peculiar que te l'autor de resoldre en la il·lustració qüestions com les emocions o els moviments. Varem concloure que una novel·la gràfica com aquesta podria ser una eina ideal per apropar el jovent a temes tan seriosos, profunds i complicats com el que tracta.
Març 2009

Una història d’amor i de foscor de Amos Oz

En el nostre grup de lectors pocs van acabar aquest llibre, sigui perquè el van trobar lent i amb masses descripcions, sigui per falta d’interès per el que s'hi explica o fins i tot pel gruix del llibre. Algú també va trobar que es perdia amb tantes referències culturals d'un món que pot resultar força llunyà.

Hi ha hagut qui estava interessat per l’historia i es cansava per la minuciositat dels detalls i qui, en canvi, estava fascinat per l'estil de les descripcions i trobava que el relat no era prou estimulant.


Per aquest motiu alguns van suggerir la possibilitat de començar a llegir el llibre per capítols, sense seguir-ne l'ordre, com si fossin contes separats que podien resultar agradables i ben escrits.


Tothom va estar d'acord sobre el fet que l'autor té una gran capacitat de fer creïbles els personatges tractant-los amb humor i tendresa.Els que van llegir tota la novel·la van dir que el primer terç és el que costa més de llegir, mentre que desprès l’historia es fa més lineal, personal i amena.


També van considerar que el llibre té un gran valor literari i van fer la hipòtesi que possiblement per l'autor aquesta obra té una funció catàrtica, pel trauma que va representar el que li havia passat a la seva mare.Al final de la reunió es van encomanar als que no havien acabat la lectura les ganes de buscar el temps per tornar-lo a llegir.
Gener 2009

dilluns, 27 d’abril de 2009

LES SIRENES DE BAGDAD de YASMINA KHADRA (pseud.)

Els lectors varem estar bastant dividits respecte al nivell d’apreciació d'aquest llibre, però tothom estava d'acord sobre el fet de que no té gaire valor literari.

El varem trobar mes que res com una crònica descarnada i força asèptica i la majoria de descripcions són només utilitàries.

Ens va semblar que l'autor decidia expressament utilitzar un estil molt poc treballat i planer (encara que molt fluid), potser per donar millor l'idea al lector de la cruesa de la situació que viu el protagonista.

Varem coincidir també en que el final del llibre és una mica sobtat i poc creïble.

La nostra conclusió va ser que sense dubte l'interés del llibre està en el punt de vista.

Aquesta lectura va donar peu a un intercanvi de consideracions més generals sobre manipulació política, religions i sentit comú i sobre el paper dels intel·lectuals en els conflictes entre Orient i Occident.
Desembre 2008

dissabte, 18 d’abril de 2009

Novetats de Sant Jordi 2009

SANT JORDI 2009

NOVETATS A

LA BIBLIOTECA

NARRATIVA PER ADULTS

  • LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS, de Paolo Giordano.

  • DESIERTO / EL PEZ DORADO I L’AFRICÀ, de J.M. le Clézio (Premi Nobel de Literatura 2008).

  • ELS GUARDIANS DEL LLIBRE, de Geraldine Brooks.

  • JARDÍ D’HIVERN, de Monica Zgustova.

  • NI DE EVA NI DE ADAN, de Amelie Nothomb.

  • EL NAS DE MUSSOLINI, Lluís-Anton Baulenas (Premi Sant Jordi).

  • FRANKIE ADDAMS, de Carson Mc. Cullers.

  • L’ENCANTADORA DE FLORÈNCIA, de Salman Rushdie.

  • FEATHERSTONE, de Kirsty Gunn.

  • COSES QUE ET PASSEN A BARCELONA QUAN TENS 30 ANYS, de Llucia Ramis.

  • MAL D’ESCOLA, de Daniel Pennac.

  • LA MUERTE DE AMALIA SACERDOTE, de Andrea Camilleri.

  • LA HERMANDAD DE LA BUENA SUERTE, de Fernando Savater (Premi Planeta 2008).

  • MUERTE ENTRE POETAS, de Ángela Vallvey (Finalista Premi Planeta 2008).

  • LA LAMPARA DE ALADINO, de Luis Sepúlveda.

  • FABULOSAS NARRACIONES POR HISTORIAS, de Antonio Orejudo.

  • EL EJERCITO PERDIDO, de valerio Massimo Manfredi.

  • UN ÁRBOL CRECE EN BROOKLYN, de Betty Smith.

  • VENGA A NOSOTROS TU REINO, de Javier Reverte.

  • UN DIA PERFECTO, de Melania G. Mazzucco.

  • LA CINTA ROJA, de Carmen Posadas.

  • LOS PRÍNCIPES VALIENTES, de Javier Pérez Andújar.

  • LA VIDA PRIVADA DE LOS SEYMOUR, de Itsaso Lozano Madariaga.

------------------------------------------------------------

SI US VA AGRADAR:

EL AMOR EN LOS TIEMPOS DEL CÓLERA, G.G. Márquez

Potser US AGRADARÀ :

EL LADO OSCURO DEL AMOR, de Rafik Schami.

------------------------------------------------------------

SI US VA AGRADAR:

LOS GIRASOLES CIEGOS, de Alberto Méndez

Potser US AGRADARÀ :

VENGA A NOSOTROS TU REINO, de Javier Reverte.

I també moltes altres novetats per INFANTS i en formats CD o DVD.




divendres, 27 de març de 2009

Altres autors i obres interessants per Antonia Bautista

Giménez, Carlos
- Paracuellos
- Barrio
- Rambla arriba, rambla abajo

Eisner, Will
- Contrato con Dios
- El soñador
- El edificio
- La avenida Dropsie
- Una cuestión de familia
- El último día en Vietnam
- Pequeños milagros
- Fagin el judío
- La conspiración

Lacernet, Manu
- Los combates cotidianos 1, 2, 3 i 4

Sacco, Joe
- Palestina: en la franja de Gaza
- Gorazde: zona protegida
- El mediador

Satrapi, Marjane
- Persèpolis

Spiegelman, Art
- Maus
- Sense l'ombra de les torres

Café Budapest, d'Alfonso Zapico

Autor:
Asturià, nascut el 1981. Il·lustrador de professió. Col·labora habitualment al diari regional La Nueva España. Nominat com a autor revelació en els premis del Saló del Còmic 2009. Café Budapest és el seu primer còmic publicat a l'Estat espanyol. A França també ha publicat, abans que aquest, La Guerre du Professeur Bertenev, que editarà properament Dolmen a l'Estat espanyol, i ha col·laborat en un àlbum col·lectiu, Un jour de mai, amb guió de Règis Hautiere.

Té un bloc, interessantíssim, des d'on el podreu seguir: http://zapiburgotelegraph.blogspot.com/




Cafè Budapest:

Entrevista a Alfonso Zapico arran de la publicació d'aquesta obra

(Font: Astiberri Ediciones)


Café Budapest es tu tarjeta de presentación en España pero no es tu primera obra. ¿Cuál ha sido tu recorrido hasta ahora?

Muy corto. Soy profesional gráfico desde hace prácticamente cuatro años, y dedico la mayor parte de mi tiempo a la ilustración infantil. He publicado dos álbumes en Francia con Paquet (La guerre du professeur Bertenev y el colectivo Un jour de mai), y ésta es mi ópera prima en castellano. Así que en realidad no tengo mucho recorrido, el verdadero camino comienza ahora.

Tus anteriores obras se han publicado en el formato de álbum tradicional mientras que, Café Budapest ha adoptado el formato de novela gráfica. ¿Qué ventajas e inconvenientes ves en cada formato?

El álbum tradicional es más vistoso y comercial, llama más la atención y cautiva a los lectores más pequeños. También necesita más tiempo si uno es su propio colorista, y alarga mucho el proceso. La novela gráfica está más desnuda y me causa más vértigo. Lo que dibujo en el tablero, retoques digitales aparte, es lo que va a ver el lector. Ya no tengo la posibilidad de enmascarar nada con colores llamativos, cielos cambiantes o degradados. El lector tendrá que imaginar el resto. Supongo que cada historia tiene su propio estilo, pero estoy comodísimo en el formato de novela gráfica.

En un momento en el que el lector tiene fácil acceso a historietas de procedencias tan diversas como Francia, EE.UU. o Japón. ¿Cuáles han sido tus influencias?

Mis apetencias se inclinan básicamente por la BD franco belga, por cuestiones de gusto y afinidad. Durante mucho tiempo cometí el error de encasillar a japoneses y americanos en el terreno del manga mareante y los superhéroes enfundados en lycra, pero me estoy redimiendo ahora; Javier Cuervo me ha descubierto a Taniguchi y USA exporta fantásticos contadores de historias. Ya no me permito seleccionar las lecturas en función de su origen geográfico.

¿Cuál es el origen de Café Budapest? ¿Por qué has elegido este periodo histórico?
Porque el palestino-israelí es un conflicto que no me deja indiferente, por su extrema complejidad y por la evolución que ha sufrido a lo largo de los años. Un día veo una noticia en televisión, otro día leo el titular de un periódico, después un par de libros… Y al final hago una novela gráfica, un “así empezó todo…” de manera casi inconsciente.

Leyendo la prensa se diría que la situación no ha cambiado mucho desde la época que cuentas en el libro hasta la actualidad. ¿Has tratado de reflejar este paralelismo en tu historia?

Ha cambiado en el sentido de que los oprimidos de ayer se han convertido en los opresores de hoy, y los fanáticos que querían borrar del mapa a los judíos han visto reducidas sus parcelas de poder a zonas semiautónomas. Que la situación se iguale o desequilibre el día de mañana es indiferente, porque eso siempre conlleva un alto coste de vidas, y no conducirá a ninguna solución. Así que soy muy pesimista a este respecto. Yo mismo quizá hubiera hecho lo mismo que mis personajes. Quizá me hubiera marchado de allí.

Tu anterior álbum La guerre du professeur Bertenev está ambientado durante la guerra de Crimea. ¿Es una casualidad o tienes un interés especial en el género histórico?

Yo me deslizo mejor en el género histórico, me gusta imaginarme otros lugares en otras épocas. Esta guerra resultaba un escenario bastante insólito para un cómic, perfecto para mí que empezaba en bruto con un álbum largo y quería contar una historia sobre un conflicto absurdo. En Francia la crítica se mostró bastante sorprendida a este respecto, y me concedió el dudoso honor de ser el primer dibujante que hace un tebeo sobre la guerra de Crimea. Sin embargo, puse el escenario al servicio de la historia, y en general gustó mucho, aunque me haya quedado la etiqueta de friki.

Aparte de los personajes históricos, ¿te has inspirando en algún caso en personajes o historias reales para crear los protagonistas de Café Budapest?

Cogí un libro magnífico de Dominique Lapierre y Larry Collins, Oh Jerusalem, y de él extraje la mayor parte de documentación histórica sobre el conflicto. Reales son las historias de un dentista árabe que vivía en Katamon y perdió a toda su familia en un ataque de la milicia hebrea, de una explosión en el edificio de un periódico judío, el Palestine Post, donde murieron varios periodistas, de los soldados británicos que desertaron en el 48 para unirse a la Haganah o de las auténticas masacres en la boda de Deir Yassin o el autobús camino del hospital. Así que si a alguien le parece que el álbum exagera con las historias, esta parte queda fuera de mi imaginación.

La situación actual del conflicto entre árabes y judíos hace que parezca improbable una relación como la de Chaskel y Yaiza, un judío y una musulmana, así que en la época en la que transcurre la historia debía de ser más difícil aún ¿no?

La existencia de un personaje como Yaiza en la época y lugar en el que lo sitúo en el álbum es imposible. Que una joven como ella se quedara huérfana y se convirtiera en cabeza de familia, con unos planteamientos de vida respecto a la religión o el sexo como los suyos resulta bastante descabellado. Pero a mí me viene muy bien para contar mi historia, y me encanta Yaiza tal y como la he imaginado. Con todo, pienso que, aunque no muy probable, siempre es posible que dos personas que tengan religiones, ideologías o formas de vida opuestas se enamoren. Es un topicazo casposo, pero el amor no tiene barreras.

Aparte de las influencias del mundo del cómic, ¿Cuáles son tus lecturas preferidas? ¿Qué escritores te han marcado más?

Tengo una dieta literaria variada, dependiendo de la época o los intereses. Soy devorador de los clásicos. Me encantan Tolstoi, Gorki, Dostoievski. Más al oeste Stendhal, Zola, Victor Hugo. Tambien Dickens, Joyce, Poe, Melville… También tengo debilidad por la novela negra de espías tipo Frederick Forsyth o John Le Carré. Últimamente me decanto más por los ensayos históricos, pero básicamente leo un poco de todo. Picoteo por allí, por allá, le robo un libro interesante a un amigo o a mi mujer…

¿Cuál es tu próximo proyecto?

Ahora tengo sobre el tablero una novela gráfica con el escritor irlandés James Joyce como protagonista, además de otros proyectos aparcados. Pero Joyce se ha incrustado en el centro de mi trabajo estos últimos meses. Tengo el portátil y la Moleskine echando humo, así que espero saldrá algo bonito e interesante de todo esto.

Redacció i recopilació : Antonia Bautista