dimecres, 29 d’abril de 2009

Una història d’amor i de foscor de Amos Oz

En el nostre grup de lectors pocs van acabar aquest llibre, sigui perquè el van trobar lent i amb masses descripcions, sigui per falta d’interès per el que s'hi explica o fins i tot pel gruix del llibre. Algú també va trobar que es perdia amb tantes referències culturals d'un món que pot resultar força llunyà.

Hi ha hagut qui estava interessat per l’historia i es cansava per la minuciositat dels detalls i qui, en canvi, estava fascinat per l'estil de les descripcions i trobava que el relat no era prou estimulant.


Per aquest motiu alguns van suggerir la possibilitat de començar a llegir el llibre per capítols, sense seguir-ne l'ordre, com si fossin contes separats que podien resultar agradables i ben escrits.


Tothom va estar d'acord sobre el fet que l'autor té una gran capacitat de fer creïbles els personatges tractant-los amb humor i tendresa.Els que van llegir tota la novel·la van dir que el primer terç és el que costa més de llegir, mentre que desprès l’historia es fa més lineal, personal i amena.


També van considerar que el llibre té un gran valor literari i van fer la hipòtesi que possiblement per l'autor aquesta obra té una funció catàrtica, pel trauma que va representar el que li havia passat a la seva mare.Al final de la reunió es van encomanar als que no havien acabat la lectura les ganes de buscar el temps per tornar-lo a llegir.
Gener 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada