dissabte, 26 de novembre de 2016

La Mantícora de Robertson Davies



La Mantícora de Robertson Davies

Aquest divendres vàrem degustar i desglossar aquesta petita obra mestra anomenada “La Mantícora” de Robertson Davies. És la segona part de la trilogia de Deptford, que vàrem iniciar la temporada passada llegint “El cinquè en joc”.

La tertúlia va començar fent un petit recordatori dels principals fets del primer llibre, per poder encara la dissecció del segon amb totes les cartes sobre la taula. Vam recordar el paper principal de Dunstan Ramsay i la història inicial que enllaça els tres principals protagonistes, on per una enveja d’en Boy Staunton per un trineu, aquest llença una bola de neu (amb una pedra dins) cap a en Ramsay, aquest l’esquiva i toca a la Mary Dempster, que cau i que està embarassada i aquesta caiguda li accelera el part del seu fill. Tant la mare com el fill quedaran afectats per aquesta situació i portaran una càrrega molt gran al llarg de la seva vida.
 
Després d’aquesta introducció vàrem entrar ja en matèria. El segon llibre està dividit en tres parts. La primera on el protagonista, el fill d’en Boy Staunton, va a Zuric, on farà una psicoanàlisi “jungniana” amb la doctora Von Haller. Aquesta part és d’un nivell espectacular amb uns diàlegs punyents i potents. Tots vàrem estar d’acord amb la qualitat de l’autor per pensar i escriure aquesta meravella de conversa.

La segona part, potser menys aconseguida, són les transcripcions de la teràpia de la doctora Von Haller amb en David Staunton. Les transcripcions són realitzades per en David. Des de l’òptica del fill i amb l’ajuda de la doctora, podem entendre la figura del pare, en Boy, que enlluernava tothom d’una manera més encegadora que brillant.  Vàrem destacar especialment la manera que té Robertson Davies per fer fàcil el que normalment és força complex, com en aquest cas els arquetips “jungnians” aplicats a la vida d’en David (L’ombra, l’Amic, l’Ànima, el Mag, la Persona).

Finalment la tercera part, amaga una sorpresa, que no desvetllarem, i se situa a Sorgenfrei, al costat de St. Gall, a Suïssa, on es troben en Ramsay, el mag Einsengrim, la Liesl i en David Staunton. Aquesta part serveix de nexe pel tercer llibre, que espero i desitjo que el puguem llegir al club la temporada que ve.

A destacar alguns aspectes més concrets, com aquest humor de l’autor, destacable en les purgues que pateix en David de petit per les neures del seu avi; el desastre de l’intent de fer un bust del rostre del difunt Boy Staunton, que obliga a fer un enterrament amb el taüt tancat (fina ironia de l’elegància d’en Boy, quin final més lleig per les ínfules que tenia). Un altre aspecte, és aquest estil planer, que fa que el llibre sigui de molt bon llegir (enorme i gran feina dels traductors en les versions castellana i catalana).

Ja per acabar cito la frase que respon el bust parlant del mag, davant la pregunta que fa en David Staunton abans de fer la teràpia “Qui ha matat en Boy Staunton?” :

“Va ser assassinat per la conspiració de sempre : Per ell mateix, en primer lloc; per la dona que coneixia; per la dona que no coneixia; per l’home que li va concedir el seu desig més íntim, i per l’inevitable cinquè en joc, guardià de la seva consciència i guardià de la pedra”.

Suposem que la conspiració de sempre és la culpa, la dona que coneixia era la primera esposa (La mare d’en David), la que no coneixia és la mare d’en Paul Dempster, el que li concedeix el desig més íntim és en Paul dempster i el cinquè en joc i guardià és en Dunstan Ramsay.



                                                                                                                                                               Jordi Garolera

2 comentaris:

  1. No acabo d'estar d'acord en això últim. Segons es despren del final del llibre la dona que coneixia devia ser la Sra. Dempster i la dona que no coneixia la seva esposa a la que sempre menysprea. Ho dic ja que (avís de spoiler) al final del llibre en David va reflexionant que algun dia ell també coneixerà una dona que no coneixerà i que serà la seva esposa.

    ResponElimina
  2. videntment que podem estar equivocats. Va ser una suposició feta al llarg de la tertúlia. Ara bé, la dona que no coneixia pot ser la Sra. Dempster, ja que en Boy ni es recorda d'ella i la dona que coneixia, la Leola, (l'ànima o mirall d'en Boy) que és un reflexe, en termes jugnians, del què és en Boy i que la Leola fracassa perquè la imatge és massa per a ella. No obstant, sense llegir la tercera part, totes les opcions són possibles.

    ResponElimina