dissabte, 18 de novembre de 2017

Trobada amb la Maria Bohigas; Tsili i Homes sota el sol/Retorn a Haifa



Amb molta recança escric aquesta ressenya de la primera tertúlia del club, perquè l’escric dos mesos més tard i amb un record ja borrós dels detalls. Per tant disculpeu el meu retard i corregiu-me els futurs errors en la prosa.

La primera trobada de la temporada tenia un parell de característiques que s’allunyaven del què fem habitualment. Primer, que eren dos els llibres a tractar: “Homes sota el sol/retorn a Haifa” de Gassan Kanafani i “Tsili, història d’una vida” de Aharon Appelfeld. Llibres de la mateixa editorial, Club editor i segon, perquè l’editora del Club editor, la magnífica Maria Bohigas ens visitava al club.
Abans d’entrar en la tertúlia en si, voldria advertir que dels dos llibres, la majoria dels membres del club en van comentar que Tsili, no els havia desagradat però que tampoc era cap meravella i l’èmfasi el posaven en els dos contes impressionants de l’autor palestí Kanafani. Explico aquest fet perquè ajudarà a entendre el camí que va seguir la tertúlia aquell divendres.

He de confessar que poca tertúlia vàrem fer però el què va passar va ser tan increïble i estimulant que va valdre la pena de sobres i que més d’un cop tornarem a contactar amb la Maria, perquè ens parli dels llibres, de la literatura tal i com ho va fer. 

La Maria va parlar de les dues obres, posant l’accent i la dedicació més a Tsili que no pas als dos contes de Kanafani, i ho va fer d’una manera intel·ligent, comunicativa, divertida, profunda, reflexiva i sobretot amb un AMOR i una PASSIÓ tan gran per la literatura, que ens va deixar bocabadats. Quina tertúlia i quin club! Va disseccionar Tsili, amb precisió quirúrgica, però no exempta de calor i de vàlua.

 Ens va parlar de com la literatura no accepta ni els blanc ni els negres i de les experiències col·lectives, del seu gust per trobar autors que situïn les seves obres en el camp de l’experiència viscuda. De la vida d’Appelfeld, capaç de fer més de trenta llibres parlant dels mateixos anys, la persecució dels jueus a l’Europa de l’est i alhora ser un dels sionista més radicals. De l’horror contra els palestins però també de la culpa dels mares i els pares, en Retorn a Haifa de Kanafani, l’autor ens parla com el pare i la mare no són víctimes completes sinó que tenen part de culpa del què ha passat, han fallat als seus fills.
En general, ens va parlar de la bona literatura, dels clarobscurs, dels sentiments  i de les tragèdies, que poden ser alliberadores.

Un plaer magnífic, una gran tertúlia i una persona que destil·la amor i passió per llegir, per pensar, per sentir. Gràcies Maria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada