Amb molta recança escric aquesta ressenya de la primera
tertúlia del club, perquè l’escric dos mesos més tard i amb un record ja borrós
dels detalls. Per tant disculpeu el meu retard i corregiu-me els futurs errors
en la prosa.
La primera trobada de la temporada tenia un parell de
característiques que s’allunyaven del què fem habitualment. Primer, que eren
dos els llibres a tractar: “Homes sota el sol/retorn a Haifa” de Gassan
Kanafani i “Tsili, història d’una vida” de Aharon Appelfeld. Llibres de la
mateixa editorial, Club editor i segon, perquè l’editora del Club editor, la
magnífica Maria Bohigas ens visitava al club.
Abans d’entrar en la tertúlia en si, voldria advertir que
dels dos llibres, la majoria dels membres del club en van comentar que Tsili,
no els havia desagradat però que tampoc era cap meravella i l’èmfasi el posaven
en els dos contes impressionants de l’autor palestí Kanafani. Explico aquest
fet perquè ajudarà a entendre el camí que va seguir la tertúlia aquell divendres.
He de confessar que poca tertúlia vàrem fer però el què va
passar va ser tan increïble i estimulant que va valdre la pena de sobres i que
més d’un cop tornarem a contactar amb la Maria, perquè ens parli dels llibres,
de la literatura tal i com ho va fer.
La Maria va parlar de les dues obres, posant l’accent i la
dedicació més a Tsili que no pas als dos contes de Kanafani, i ho va fer d’una
manera intel·ligent, comunicativa, divertida, profunda, reflexiva i sobretot
amb un AMOR i una PASSIÓ tan gran per la literatura, que ens va deixar
bocabadats. Quina tertúlia i quin club! Va disseccionar Tsili, amb precisió
quirúrgica, però no exempta de calor i de vàlua.
Ens va parlar de com
la literatura no accepta ni els blanc ni els negres i de les experiències
col·lectives, del seu gust per trobar autors que situïn les seves obres en el
camp de l’experiència viscuda. De la vida d’Appelfeld, capaç de fer més de
trenta llibres parlant dels mateixos anys, la persecució dels jueus a l’Europa
de l’est i alhora ser un dels sionista més radicals. De l’horror contra els
palestins però també de la culpa dels mares i els pares, en Retorn a Haifa de
Kanafani, l’autor ens parla com el pare i la mare no són víctimes completes
sinó que tenen part de culpa del què ha passat, han fallat als seus fills.
En general, ens va parlar de la bona literatura, dels
clarobscurs, dels sentiments i de les
tragèdies, que poden ser alliberadores.
Un plaer magnífic, una gran tertúlia i una persona que
destil·la amor i passió per llegir, per pensar, per sentir. Gràcies Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada