dijous, 16 de juliol de 2009

El jardí dels Finzi-Contini per Giorgio Bassani

Ens vam adonar de seguida que el llibre havia despertat emocions molt diverses. Als qui no va agradar el llibre van trobar que no enganxava gens i que era difícil de submergir-se a la història.

Algunes raons esmentades per a aquesta manca d’interès van ser que el final de l'historia queda clar de bon principi, que els personatges no despertaven cap mena de simpatia i que era impossible desenvolupar sentiments d'empatia amb ells. Igualment es va opinar que la majoria de descripcions eren massa llargues, minucioses i amb tants detalls sense interès que exasperaven una mica. En canvi es va trobar a faltar que es tractessin els temes històrics de l’època en que es desenvolupa la novel·la.

Per l’expectativa que s'havia creat sobre aquest llibres que molts autors ens havien citat com a una obra mestra, els que no van poder connectar amb ell van sentir frustració.

Als qui va agradar el llibre van explicar que la història els havia semblat un relat perfecte de com tractar temes tan universals com l'amor i la mort, d'una manera poètica i amb una certa distancia, relatant simplement una historia planera però envoltada de sentiments contrastats i de melancolia.

També van objectar que si be el que passava a nivell històric quedava només com un rerefons difuminat, l'atmosfera de repressió general que es percep en la novel·la descriu perfectament l'estat d’ànim provocat per les lleis antisemites de l’època.

També es va fer un interessant paral·lelisme entre la sensació que queda al visitant de les tombes de la necròpoli de Tarquinia (punt de partida de la novel·la), que es una sensació com de melancolia per haver entrat en el mon quotidià d’algu que ja no existeix i la sensació general que s'experimenta mentre es llegeix aquest llibre.

Tothom va coincidir en que va dir tambe que la traduccio del llibre al catala es molt bona.

A part les opinions oposades tothom va estar d'acord de que la prosa era excelent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada