dissabte, 29 de gener del 2011

Stella Gibbons - La hija de Robert Poste

En un dia Molt anglès - fosc, humit i plujós- varen tornar a fer reunió a la Biblioteca. Potser pocs, perquè la nit no acompanyava, però ben agermanats.

Primer de tot es va donar la benvinguda al Jordi, nou bibliotecari i coordinador del club.

El primer que va comentar tothom va ser Olive Kitteridge. Més que res, perquè desprès de llegir a Gibbons tothom estava esgotat de lectures denses.

Majoritariament, la gent no va entendre el sentit d'aquest llibre i va fer que, una vegada més, s'abandonés la lectura a les cent primeres pàgines.

Basicament per entendre aquesta obra, que actualment continua sent un referent de la literatura anglesa - estem davant d'un long seller - s'ha d'entendre el context, entorn i intenció de l'autora.

Aquesta és una obra transgresora. Escrita als anys 30 -just quan les sufragistes angleses acabaven d'aconseguir el ple dret del vot femení- ens presenta inicialment una imatge de la dona delicada i tendra, preocupada per la moral i la moda. Aquesta dona de cop i volta, ens canvia i ens mostra una dona freda i predeterminada a canviar  la vida dels seus parents a Cold Farm amb un humor molt anglès que de vegades costa de seguir pels continuats jocs de paraules i referències als grans clàssics de la literatura romàntica.

Així comença amb una dedicatoria a Horace Walpole, es riu -en els apartats amb **- de les descripcions amb gran estil literari de Thomas Hardy,  de la cursileria de les germanes Brönte, del fals coneixement de les dones de P.D.James i moltes altres bromes i retrucs que es perden si no es té un coneixement profund de la  llengua, idisioncràsia, literatura i història anglesa.

Es una obra recomanable però només si es té una base o algú t'explica els gags. Sinó et quedaràs com els habitants de Cold Comfort Farm, fora de joc i a l'abast de les maquinacions de La Filla de Robert Poste.

Però qui vulgui un resum sempre pot buscar la  pel·lícula del mateix títol o com es diu en anglès 'Cold Comfort Farm'

PD: Aprofitant l'avinantesa en Jordi en va explicar com la fusió de Caixa de Girona amb La Caixa s'ha carregat el prèstec interbibliotecari. Per tant, ens ha ofert una suggerència de lectures en base als lots per clubs que proporciona CEPSE. Per tant, la lectura del mes de febrer serà un relat curt- Pedro Paramo de Juan Rulfo- i a la vegada prepararà un llibre de Philip Roth pel març. En les properes reunions ens continuarà informant, sinó ho fa abans per mail (si algú no els rep que l'avisi a la Biblioteca).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada