divendres, 9 de març del 2012

CONTES RUSSOS


Aquest darrer divendres de febrer tornàvem a Rússia de nou. Aquest cop de la mà d’un llibre de contes, pressumptament una suposada antologia de cinc autors russos desconeguts.

Aquest mateix dia vàrem desvelar la petita trampa que amaga aquesta antologia, que no hi ha tals escriptors ni tampoc traductora. Tot ha sorgit de la ment i la imaginació de Francesc Serés. Alguns sí que ho van veure amb la portada o amb la curiosa tria de noms, d’altres no ho sabien i han llegit l’obra en funció d’aquestes cinc petites biografies falses. He de remarcar que la mentida estava mal feta, suposo que criteris econòmics han primat abans que la coherència de la broma.

Anant per feina, aquesta obra és molt irregular i, com passa amb quasi tots els reculls de contes, n'hi ha de bons, de molt bons, de pèssims i dels que et deixen indiferent. Quan em preparava el context de l’autor i de la seva obra vaig trobar que el mateix Francesc Serés explicava els antecedents dels contes i confessava que havia sortit d’un exercici d’estil que feia per desconnectar de les altres obres que anava publicant. Agafava contes d’altres autors i a partir d’aquí sorgia la seva pròpia versió. Obres de Txékhov, Kafka, Salinger, Austen, etc. En resum, és una obra que d’exercici privat ha passat a ser publicada i a guanyar un premi.

En la tertúlia varem estar d’acord en la falta de profunditat de la majoria dels contes, tant per la seva superficialitat en descriure la realitat humana com per la falta de desenvolupament d’algunes històries que podien tenir molt més suc, com per exemple una que no vàrem entendre, “Davant del mar d’Aral” o “Qui els va parir!”.

També en línies generals vàrem coincidir que és un llibre molt poc rus. La seva escriptura és molt poc d’allà, conté finals, moralines incloses, i una critica molt fàcil on l’únic que ha fet és contextualitzar la seva obra en l’ambient rus. És cert que hi ha una intenció de no utilitzar els tòpics més folklòrics, però sí que la majoria de contes remarquen una Rússia farcida dels tòpics literaris, com Txernòbil, les purgues, els gulags, el comunisme, etc. Fins i tot va sortir la broma que era la versió literària de la cançó dels Pet Shop Boys Go West.

Aquí sí que vàrem divergir sobre la vàlua específica d’alguns contes i és cert que n'hi ha de molt bons, com el de l’astronauta que insulta tothom, o el d’Elvis cantant a la Plaça Roja (tot i que alguns van considerar que mai un rus hauria escrit això i així). També, menció especial, perquè el conte de “la penyora” va agradar molt als membres del club.

També he de fer menció que, a pesar de ser una falsa antologia, sí que ens va fer reflexionar sobre la misèria del poble rus, que va passar de ser un serf –esclau de les ànimes mortes de Gógol a un senzill peó pels soviètics que el manaven ara a la guerra com a carn de canó, a les purgues i els exilis interns o a ser una víctima més del “putinejar” dels seus governants actuals.

En conclusió, ha estat un dels llibres més fluixos del club de lectura i penso que possiblement no fa justícia al treball de Francesc Serés. Potser va ser una mala manera de conèixer aquest autor i recomano potser provar altres obres seves, que segurament seran molt millors, més regulars i més coherents. Personalment penso que és una obra “Low Cost” i potser el més extraordinari de tot és que rebés un premi.

Jordi Garolera

2 comentaris:

  1. A mi m'agrada.
    Primer perque es un exercici d'estil. Escriure com a 5 persones diferents no es tan fàcil.
    Segon: Hi ha petites perles com la història del rus que li pregunten on vol viure o frases com "sense fred no hi hauria comunisme".
    Tercer: tots els reculls de contes són irregulars.

    ResponElimina
  2. Fa temps que et volia contestar aquest missatge. Al meu parer la irregularitat d'aquest llibre és molt gran. Hi ha bons contes i hi ha de molts que mai haguessin publicat si l'autor fos un desconegut. La intenció és molt bona però crec que l'autor hauria d'haver deixat temps a les idees i als contes per madurar. Potser 3 o 4 o més els tenia escrits des de feia força temps però d'altres es van escriure en un tres i no res per poder publicar el llibre (i es nota). També l'exercici d'estil no crec que estigui gaire aconseguit, el to de tots els contes és el mateix. Pot canviar l'estructura o les paraules però la moralina i la intenció van en el mateix sentit, com si una melodia es repetís en tots els contes.
    Ara, estic d'acord amb tu que hi ha petites perles i troballes molt ben aconseguides però el total de l'obra és molt fluix. En el comentari, ja dic que no vull ser injust amb l'autor, i segur que els altres llibres seus són molt molt més bons, madurs i regulars que aquesta "recopilació d'autors russos".

    ResponElimina