dimecres, 27 de desembre de 2017

A l'ombra de les noies en flor II



Aquest divendres passat, vàrem fer el club de lectura especial dedicat a la segona part del segon llibre de la “A la recerca del temps perdut” de Marcel Proust, “A l’ombra de les noies en flor II”. Un projecte de lectura de llarg abast per tractar una de les millors novel·les del segle XX i que forçosament està a tots els canons de la literatura indispensable.
El llibre tracta del viatge que fa el seu protagonista, amb la seva àvia, a Balbec, a un balneari de Normandia per prendre salut ja que sense dir específicament perquè necessita de repòs. Aquesta estada a Balbec s’allargarà més que l’estació de l’estiu i servirà al protagonista per conèixer, parlar, observar, oblidar i enamorar-se (un dels debats que vàrem tenir és quina edat té en el llibre, ja que es comporta com un adolescent amb les hormones hiperactivades).
L’estil proustià de descripcions amb mil i una subordinades continua, fent carregosa la lectura però vàrem parlar de com hem après d’aquest estil i el fet de saber ben bé què ens trobarem fa que no sigui tan feixuga la lectura.
Vàrem comentar què el llibre de Proust (els 7 volums), és literatura total, i per obvi que sembli per las seva extensió, en aquest llibre en concret es pot veure. Una obra carregada d’humor, de reflexions i sentències profundes, de moments estètics sublims (Proust és un esteta), de reflexions sobre l’art, d’anàlisi de la societat alta, tant aristocràtica com burgesa, i sobretot un gran observador de la realitat humana. En aquest llibre però destria el passat adolescent del protagonista, mostrant una gran concepció d’aquesta edat (tot i escriure-la en la vida adulta, de camí cap a la mitjana edat).
Aquesta adolescència és farcida d’una recurrent frustració, que exaspera i ridiculitza el protagonista, i que a través d’un pintor, que anteriorment quan era jove, havia freqüentat el grup dels Verdurin, i havia estat víctima de les seves burles, canalitza aquesta frustració amb aquesta gran frase: “ No hi cap home, per savi que sigui – em va dir - , que en una determinada època de la seva joventut no hagi pronunciat paraules, o fins i tot no hagi dut una vida, el record de les quals no li sigui desagradable i que voldria abolir. Però no ha de lamentar-ho en absolut, perquè no pot estar segur que hauria esdevingut un savi, en la mesura que això és possible, si no hagués passat per totes les encarnacions ridícules o odioses que han de precedir aquesta darrera encarnació.”
En la novel·la hi ha grans moments d’humor, com l’espera d’una carta de la lletera, que s’ha creuat i que el protagonista ha fat tota una pel·lícula de fantasia; els hostes burgesos de l’hotel que marxen el diumenge per no semblar que no els han convidat a unes festes a casa d’uns aristòcrates de la regió i que evidentment no estan pas convidats; el personatge d’en Bloch, caricaturitzat ell, el seu pare i les seves germanes; L’hotel sense calefacció i que tothom quan arriba el fred ha d’abandonar. La còmica escena on espera que el pintor li presenti una de les noies del balneari i es fa l’interessant però quan es desvetlla de la seva postura s’adona que el pintor l’està esperant i la noia ja ha marxat.
Hi ha moments de gran bellesa, com el pas dels dies i del sol per la seva habitació, la imatge del passadís del balneari amb la finestra oberta i el mar brillant al fons. Les descripcions del paisatge des del carro de cavalls. Moltes parts recorden imatges d’aquarel·la de quadres del mar i de la platja.
Aquesta novel·la vàrem parlar que és el cant del cigne de la novel·la del segle XIX, des de la novel·la descriptiva a la novel·la psicològica. En aquesta obra trobem el súmmum d’aquestes corrents.
En conclusió, aquesta segona part fa que l’autor entri ja en el món adult, ja s’ha desenganxat de la mare, ja ha oblidat a Gilbertine i ja ha conegut a Albertine, fins i tot anuncia temes que tractaran més a fons posteriorment com l’homosexualitat present en el personatge del baró de Charlus, que renya al protagonista perquè deixa entreveure coses que no sap (esplèndida la seqüència a la habitació).

Continuarem al març amb el llibre “El cantó de Guermantes I “

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada