El vigilant de Peter Terrin

Aquest divendres, vigília de Sant Narcís, vàrem fer el segon club de lectura de la temporada. Quinze assistents dedicats a desgranar aquest llibre “El vigilant” de l’autor belga Peter Terrin.

Primer de tot comentar que és un llibre que surt del què és habitual en el club, és un llibre que tot i sent un drama juga amb la ciència-ficció, amb el suspens, amb el terror i especialment amb la intriga. Tal i com he dit, no obstant no deixa de ser un drama psicològic fred, distant i tens.

El llibre el vàrem diseccionar en tres parts, una primera part més avorrida, on els dos vigilants fan la seva vida vint-i-quatre hores al dia, tres-cents seixanta-cinc dies l’any i una segona i tercera part on hi ha més acció i per tant trenca amb l’angoixa i l’aïllament del pàrquing.

Contractats per una misteriosa organització, viuen en una caverna, que és el pàrquing, on els pocs detalls que saben del què passa a l’exterior i en els pisos que vigilen, es munten tota una sèrie de pel·lícules sobre el què passa, sobre el futur, que són més aviat deliris i autoenganys que realitats contrastades.

El narrador, en Michel, un dels vigilants, és obsessiu compulsiu i el seu company Harry, un paranoic amb deliris de grandesa i molta ingenuïtat. Cap dels dos protagonistes són amables i/o ens permeten una identificació.

Especialment ens vàrem centrar en aquesta tercera part, on es va considerar que era del tot innecessària o bé que hi ha molts deliris que ens fan perdre la possible resposta del què realment està passant. Vàrem estar d’acord que el lector ha de omplir molts espais i fer teories sobre el desenllaç (tot és producte de la imaginació d’en Michel, en Harry està viu, etc.)

En línies generals, vàrem comentar que el llibre està molt ben escrit, molt ben aconseguit però que en general no ens va fer el pes.

Finalment, dir que tots vàrem comprendre que és una metàfora, gegant de l’alienació, laboral i social que anys ençà i avui en dia es pot arribar a tenir, la falta de comunicació o l’individualitat portada a l’extrem La conversa va continuar cap a les situacions laborals desagradables i miserables que es troba la gent, cap a l’alienació militar, on el pensar està mal vist (una piscina en arrest per matar un soldat o dos canons castigats de cara a la paret), i també cap a viaranys una mica estranys i divertits com una reflexió sobre els gustos sexuals i les pel·lícules pornogràfiques per part d’un dels membres del club.