Ahir al vespre vàrem passar
a l’Ateneu la pel·lícula “Capote” per acabar el cicle que hem dedicat al llibre
“A sang freda”
Tan interessant és el
llibre de Truman Capote com la historia que hi ha al darrere de l’escriptor
quan va escriure el llibre. La pel·lícula ens mostra com Truman Capote és capaç
d’enganyar, mentir i en riure se’n d’un dels assassins de la família Clutter.
La pel·lícula sintetitza molt bé com es desperta l’interès de Truman sobre
Perry Smith.
En el cinefòrum que
vàrem fer posterior a la pel·lícula
vàrem parlar com ha canviat la figura de Truman Capote després de visionar el
film, per algú, com es pot plantejar tenir “Esmorzar a Tiffany’s” com a llibre
de capçalera o bé com recomanar “A sang freda” callant la part que falta de la historia.
Ha estat un xoc entendre què hi ha darrera aquest extraordinari llibre i com un
autor es pot vendre l’ànima al diable d’aquesta manera.
En quan a la pel·lícula
remarcar uns quants aspectes: Primer, tot i el ser un producte preparat i destinat
a guanyar l’oscar al millor actor, realment la construcció del personatge per
part de Philip Seymour Hoffman és meravellosa i que mereix més d’’un premi com
va tenir i evidentment es va alçar amb la preuada estatueta; El segon aspecte,
és que potser és una pel·lícula molt correcte i molt canalitzada a mostrar la
part deshonesta de Truman Capote, especialment el subratllat excessiu de la primera
escena a la festa de Nova York; El tercer, és que la pel·lícula es basa en una
biografia publicada el 1988 però que va tenir el permís de Truman Capote (tot i
que no va poder veure el final perquè quatre anys abans havia mort); Un altre aspecte a destacar, és que a penes hi
ha algun pla on no hi surti Truman Capote, tant narcisista és el personatge com
la pel·lícula està feta (El mateix actor va ser productor executiu de l’obra);
Finalment, voldria remarcar el paper de Harper Lee tant com a amiga i com a
consciència reflexiva dels desastres morals de Truman Capote (“Matar un
ruiseñor” la vàrem llegir el 2015 i aquí va sortint fets com la publicació, l’èxit
i l’estrena de la pel·lícula).
En conclusió, ha estat un
gran club de lectura poder llegir el llibre i poder veure el film, i la barreja
de tots dos ens porta cap un enteniment global d’un temps i d’un escriptor més
enllà de la pròpia obra (de no ficció).
Per acabar unes gràcies
molt grans a en Josep Mir que anit ens va fer de tècnic i que lamentablement
vaig oblidar de destacar-ho abans de plegar.
Jordi Garolera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada